40a EDICIÓ CONCURS DE CANÇÓ DE SALITJA
Lloc: Salitja (La Selva) / Plaça dels Delmes Dia: 15 d’agost Hora: 2/4 de 7
Salitja (la Selva) és un petit poble de poc més de 300 habitants que des del 1978 posa el seu propi granet de sorra dins la cultura i la música catalana amb l’organització d’un concurs que el proper 15 d’agost celebrarà ja la seva 40a edició.
La comissió de festes de la vila vol que aquesta sigui una edició especial i per això estrenarà durant el concurs un vídeo amb participació de gent del poble, músics i organtizadors que parlaran d’experiències relacionades amb Salitja i del festivaldurant aquests 40 anys.
Per aquesta edició, a més, es reunirà especialment el grup de Santa Coloma de Farners Frenètic, guanyador dels concursos del 2002 i 2004, per fer una petita actuació al final de la trobada i probablement hi haurà altres actuacions sorpresa.
Els premis seran de 800, 400 i 200 euros per als tres primers classificas, atorgats per un jurat oficial en què hi haurà guanyadors d’antigues edicions i s’hi afegirà un premi popular, escollit com sempre pel públic.
Els finalistes 2018
- Albina Tena Ets la reina del ball
- Alverd Oliva Espai
- Flying Hats Olga
- Jaume Puig Barcelona als nostres peus
- Jep Cua i la banda Xirinacs
- Lia Sampai Pinyols de Gel
- Malestruch Himne a la mitjanit
- Mamelles Verd
- Mamuts Viatge a un desert
- Marieta Desitjos de colors
- Masú Buscant
- Nicòmac El Barbuteixot
- Niel Laz Gota d’aigua
- Òscar Bretau Mai acompanyat
- Robin Secret Queda’t amb mi
- Un tal Pere Un passeig per Lovaina
La història
Concurs del cançó de Salitja
La primera edició del Concurs va ser la del 1978. La comissió de festes el va fer sense pretensions. De fet, sense bases ni necessitat d’inscripció. El va incloure al programa com un acte més d’una festa de caire popular. Era, doncs, un concurs d’estar per casa on la gent de Salitja i els pobles del voltant podrien escoltar, sobretot, els fills fer versions dels artistes més coneguts d’aquells anys.
Amb tot, a Salitja la tradició musical ja havia arrelat entre els nens i nenes a través dels components del grup musical infantil Les Fonts de Salitja, fundat per Marcel·lí Carreras.
El resultat va agradar a tothom. Així, l’any següent es va dividir el concurs en dues categories segons l’edat.
La comissió i la gent del poble van veure que aquell acte havia de ser un dels punts centrals de la festa major perquè no se’n coneixia cap altre del mateix estil a les comarques gironines.
Els organitzadors ben aviat van agafar experiència i van anar introduint canvis que el fessin més atractiu, com els premiseconòmics.
Els primers anys, amb tot, hi havia certes limitacions. La més important, la de l’espai, es va salvar passant el concurs de la plaça de l’Esglèsia a la plaça Major el 1981.
L’altra, la tècnica, va ser més complexa i en els primers anys no es va permetre l’ús dels instruments elèctrics perquè dificultaven l’agilitat d’un concurs.
L’èxit de la trobada, que aplegava sovint més d’un miler d’espectadors, va obligar a fer nous canvis. El 1986 es va peremetre per primer cop els instruments elèctrics en un intent de millorar notablement l’acompanyament dels cantants i per primer cop es va fer una selecció prèvia escoltant les cintes de casset que els concursants feien arribar per correu a la comissió.
També va ser l’any 1986 quan el concurs va permetre només les lletres en català amb un intent de potenciar la nostra llengua. Com a pas previ a acceptar només cançons inèdites en els següents anys es va crear un premi al millor tema escrit per algun dels participants.
Per entendre la volada que el concurs havia agafat, els premis van passar de les 10.000 pessetes del guanyador del 1983 a les 100.000 a final dels anys 90 gràcies a les donacions de la mateixa gent de Salitja i a la major implicació de l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar.
Així doncs, allò que havia començat com un festival dedicat a la mainada del poble havia près vida pròpia i s’havia consolidat com un dels grans concursos del país fins al punt que futurs protagonistes de la cançó i el rock en català van ser i encara són història no només del concurs sinó també de Salitja.
La música
Concurs del cançó de Salitja
Musicalment parlant una de les primeres grans edicions del concurs va ser la del 1986 amb el debut pràcticament en directe d’un joveníssim Adrià Puntí, amb la cançó ‘Algú arriba lluny’, acompanyat de Lucas Sanmiguel. Que no guanyés cap premi tampoc és notícia, perquè l’any següent Jaume Rufí hi va presentar un dels grans himnes de la història de la música i el rock en català, ‘L’Empordà’ -inclosa en l’àlbum de debut de Sopa de Cabra-, i també va marxar amb les mans buides. Els hi va passar el mateix a Josep Thió i Gerard Quintana el 1988 amb ‘Passaran uns anys’, un tema que inclourien el 1992 en el recopilatori de Sopa de Cabra ‘Girona 83-87: Somnis de carrer’.
El 1988 també repetiria Adrià Puntí amb ‘Inquietud’, tot i que la seva actuació més recordada va ser la del 1989 amb ‘Nina ensucrada’, cançó inclosa en el ja llegendari àlbum de debut d’Umpa-pah ‘Raons de pes’.
Dels pioners del rock gironí que van recollir alguns dels premis el 1986 va participar-hi el banyolí Jaume Grabuleda amb ‘Home delta’, que posteriorment inclouria en el disc de debut de Terratrèmol, banda de rock dur sorgida a l’estela de Santgraït. El 1987 també acabaria segon Jep Pradas, un altre pioner amb grups com Swing Sec i Sui Generis. Va ser l’any en què va triomfar el valencià Joan Amèric amb ‘La idea podria enamorar-te’, un cantautor que encara fa gires per tot els Països Catalans i que ja en aquells moments compartia escenari amb Lluís Llach i Maria del Mar Bonet.
La cançó en format acústic o la música més melòdica va continuar essent protagonista aquells anys, amb protagonistes destacats com ara Joan Colls, tres vegades vencedor, igual que el grup banyolí Doble Via.
El primer grup de rock que va aixecar el primer premi va ser Korrefoc el 1994, un èxit que repetirien altres bandes
posteriorment com Màgia Blanca, Catau, Frenètic o Hemisferi Centre.
Tampoc han faltat a la plaça participants, alguns guanyadors i tot, de l’ultima generació de la cançó i el rock gironí i català. Joan Enric Barceló (Amics de les Arts) era el líder d’Insípids, grup guayador de l’edició del 2000. Miquel Abras fou segon el 2005; Teràpia de Shock, segons el 2007; Pepet i Marieta, també segons el 2009; Cesk Freixas va guanyar el premi popular del 2009, i Tona Garafot, membre de les Anxovetes, va ser la primera el 2015, per citar-ne només alguns.
En els últims anys s’ha imposat definitivament l’eclecticisme. Internet i les noves tecnologies faciliten la inscripció i la comissió intenta, en la mesura del que sigui possible, que tots els estils estiguin representats en la gran final.
El palmarès
2017 Sergi Estella Màrtirs Quotidians
2016 Gerard Solano Records
2015 Tona Gafarot Adela
2014 Ian Sala Els macarrons de la iaia
2013 Albert Solà Bon dia Texas
2012 Sense Sal Cors de fusta
2011 Red Souls Parla o calla
2010 Rusó Sala La meva terra
2009 Gonçal Sempre amunt
2008 Like a Gat Assadegats
2007 The Gruixut’s Punt Diari
2006 Hemisferi Centre Un lloc
2005 6 de mel Cançons de Polaroid
2004 Frenètic Laberint
2003 Uf! Radio Pastura
2002 Frenètic Laberint
2001 Catau Cara i creu
2000 Insípids Enmig d’aquest carrer
1999 Doble Via Nomès depèn de tu
1998 Doble Via Hostes d’aquest temps
1996 Màgia Blanca Mirades
1995 Ferran i Jaume Vila i Tomàs González Tu, tan sols tu
1994 Korrefoc Els dissortats
1993 Esclops Vents de l’enyor
1992 Joan i Jordi Nits d’exili
1991 Adela Filbà Ondina
1990 Incògnit Eternitat
1989 Joan Colls i Sandra Roigé Quan la nit s’apaga
1988 Joan Colls i Sandra Roigé Mirall d’amor
1987 Joan Amèric La idea podria enamorar-te
1986 Sandra March Memòries
1985 Ricardo Huerta Le llamaban aventurero
1984 Albert Records
1983 Ramon Casellas Pell negra
1982 Miquel, Josep, Roser i Rosa Poc a poc
1981 Pin Daban El cargolet
1980 Lluna plena El casament del mar i el cel
1979 Insami Gavina
1978 Les Catalanes Rossinyol